Acerca de

Definició del mitjà i trets distintius:

El còmic és un mitjà expressiu, una historia que es narra a través d’il·lustracions i text escrit. Alguns dels trets identitaris d’aquest mitjà són les vinyetes, que permeten la successió d’imatges consecutives per formar un relat, la permanencia de almenys un personatge al llarg de la sèrie i l’integració de text a les imatges amb bafarades que indiquen raonaments o al·locucions dels personatges.

​

​

Tipus:

- D'aventures o Realista

- D'humor

- Bèlic

- Fantàstic

- Policiac

- De ciència-ficció

- De terror/gore

- De Romance​

 

​

Història del còmic:

En 1895 apareix al periòdic ”New York Journal” un personatge, The Yellow Kid. Aquesta vinyeta va passar a ser una novetat, ja que en les il·lustracions s’afegien frases com inscripcions a les parets, lletrers o text al vestit groc del personatge fins que finalment, el dibuixant va introduir les bafarades.

A Espanya arriba al 1917 amb la revista infantil TBO, al 1921 es publica la revista  “Pulgarcito” amb personatges com Zipi i Zape, i en 1957 es creen Mortadelo i Filemon.

 

El comic històric es representat a Espanya per El Capitán Trueno, El Jabato i El Guerrero del antifaz, aquest es va caracterítzar pel format apaisat (horitzontal rectangular)

 

La vinyeta:  

A la vinyeta es representen mitjançant la imatge un espai i un temps de la acció narrada. La durada del temps, les dimensions de l’espai on transcorre l’acció… es poden percebre segons la forma i la grandària d’aquesta.

 

Formes i grandàries:

Hi ha infinites formes i grandàries, algunes d’elles són: rectangulars, triangulars, circulars… la relació entre l’espai, la vinyeta i el tipus són importants per crear el ritme de lectura de la història.

 

Planificació i Composició:

La planificació consisteix en pensar l’ordre i mida de les vinyetes en la composició. Cal endreçar i distribuir les vinyetes de la manera més correcte segons l’espai disponible per aconseguir un composició equilibrada i llegible.

 

Perspectiva:

Per donar realitat i espai a les il·lustracions cal perspectiva, profunditat. Per aconseguir això necessitem plans generals; que descriuen l’ambient i l’entorn on passa l’acció. També s’ha de tenir en compte l’angle de visió, aquest pot ser horitzontal, picat, contrapicat, zenital… depenent de quin s’esculli la sensació varia.

​